LA GIMNÀSIA RÍTMICA

A classe d'informàtica ens han passat uns quants truquets per a fer una bona presentació. Aquesta ha sigut la meva:

MAPES MENTALS

Un mapa mental és un diagrama utilitzat per representar les paraules, idees, tasques i dibuixos o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central. Els mapes mentals són un mètode molt eficaç per a extreure i memoritzar informació. Són una forma lògica i creativa de prendre notes i expressar idees que consisteix, literalment, en cartografiar les seves reflexions sobre un tema.

Un mapa mental és una imatge de diferents elements, utilitzats com a punts clau que proporcionen informació específica d'un tema en particular o de la ramificació de diversos temes en relació a un punt central.

Un mapa mental s'obté i desenvolupa al voltant d'una paraula, frase o text, situat al centre, per després derivar idees, paraules i conceptes, mitjançant línies que es tracen cap al voltant del títol; el sentit d'aquestes línies pot ser horari o anti-horari; és un recurs molt efectiu per avaluar la relació entre diferents variables.

Mapa mental amb Draw

Mapa mental amb Mindmeister

SANT JORDI

Sant  Jordi fou un guerrer romà que es va convertir al cristianisme. El van matar com a màrtir per no voler renunciar a la seva fe. Sant Jordi es va apuntar a l'exèrcit seguint els pasos del seu pare. Més tard, el van enviar de tribú a Nicomèdia, on va ser guarda personal de Dioclecià. a l'any 303 l'emperador Dioclecià va manar fer matar a tots els cristians i Sant Jordia es va negar fent public que ell era cristià. A Sant Jordi el van torturar i, finalment, el van decapitar. L'any 494 va ser santificat pel Papa Gelasi I.

Avui a l'institut hem fet els jocs florals. Primer de tot, els alumnes amb les poesies escollides pels profesors de llengua, vàren llegir els seus poemes. Van haver bastants actuacions per part del alumnes de 4t: cançons, balls... Vam anar al pati i, a continuació vam tornar altra vegada al polideportiu/teatre. Aquesta vegada van haver una entrega de premis: guanyador del portaveu, dels poemes, dels Fònix... Van haver més actuacions i, finalment, ens vam anar a casa o al menjador.

QUÈ ÉS EL SOFTWAERE?

És la part logica de l'ordinador. El software es pot presentar de 2 formes:

• El codi font, escrit per persones.
• El codi objecte, usualment en forma d'arxius binaris, executables directament.

Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors:

Un programa es el conjunt de dades que, executat automàticament per l'ordinador, controla el funcionament i realitza un procés de tractament de la informació.

Hi han molts tipus de programes, cadascun fa una funció: 

• Dibuixar
• Calcular
• Navegar per internet
• Jugar
• Arxivar dades...

Els sistemes operatius per coordinar el funcionament dels programes:

• Windows (Microsoft)
• Ios (Apple)
• Linux (Lliure)
• Android (Google)

ELS SISTEMES OPERATIUS

Microsoft Windows:

Microsoft Windows, és el nom d'una família de distribucions per a PC, smartphone, servidors i sistemes encastats, desenvolupats i venuts per Microsoft, i disponibles per a múltiples arquitectures, com ara x86 i ARM. Des d'un punt de vista tècnic, aquestes no són sistemes operatius, sinó que contenen un juntament amb una àmplia varietat de programari; no obstant això, és usual (encara que no necessàriament correcte) denominar al conjunt com a sistema operatiu en lloc de distribució. Microsoft va introduir un entorn operatiu anomenat Windows el 20 de novembre de 1985 com a un complement per a MS-DOS en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI) .1 Microsoft Windows va arribar a dominar el mercat mundial d'ordinadors personals, amb més del 90% de la quota de mercat, superant a Mac OS, que havia estat introduït en 1984.

Linux:

GNU / Linux és un dels termes emprats per referir-se a la combinació del nucli nucli lliure similar aUnix denominat Linux amb el sistema GNU. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la GPL (Llicència Pública General de GNU, en anglès: General Public License) i una altra sèrie de llicències libres.Tot i que Linux és, en sentit estricte, el sistema operatiu, mar part fonamental de la interacció entre el maquinari i l'usuari es maneja usualment amb les eines (tant altres programes de sistema comoprogramas d'aplicació) del projecte GNU i amb entorns d'escriptori basats en GNOME, que també forma part del projecte GNU encara que va tenir un origen independent. Com el Projecte GNU destaca,  GNU és unadistribución, usant el terme sistema operatiu en el sentit emprat en l'ecosistema Unix, el que en qualsevol cas significa que Linux és només una peça més dins de GNU / Linux. No obstant això, una part significativa de la comunitat, així com molts mitjans generals i especialitzats, prefereixen utilitzar el terme Linux per referir-se a la unió d'ambdós projectes. Trobareu més detalls a la secció "Denominació GNU / Linux" o l'article "Controvèrsia per la denominació GNU.

IOS Apple:

iOS (per les seves sigles en anglès iPhone / iPod / iPad Operating System) és un sistema operatiu mòbil de l'empresa Apple Inc. Originalment desenvolupat per l'iPhone (iPhone US), sent després usat en dispositius com l'iPod Touch, iPad i l'Apple TV. Apple, Inc no permet la instal·lació de iOS en maquinari de tercers. Tenia el 26% de quota de mercat de sistemes operatius mòbils venuts en l'últim quadrimestre de 2010, darrere de Google Android i Nokia Symbian. A l'octubre-novembre del 2014, més del 52% dels dispositius iOS (iPad, iPod i iPhone ) posseeixen iOS 7. La interfície d'usuari de iOS està basada en el concepte de manipulació directa, usant gestos multitàctils. Els elements de control consisteixen de barres de desplaçament, interruptors i botons. La resposta a les ordres de l'usuari és immediata i proveeix d'una interfície fluida. La interacció amb el sistema operatiu inclou gestos com relliscades, tocs, pessics, els quals tenen definicions diferents depenent del context de la interfície. S'utilitzen acceleròmetres interns per fer que algunes aplicacions responguin a sacsejar el dispositiu (per exemple, per l'ordre desfer) o rotar-lo en tres dimensions (un resultat comú és canviar de manera vertical a apaïsat o horitzontal).

Android:

Android és un sistema operatiu basat en el nucli de Linux dissenyat principalment per a dispositius mòbils amb pantalla tàctil, com telèfons intel·ligents o tauletes, i també per a rellotges intel·ligents, televisors i automòbils, inicialment desenvolupat per Android Inc, empresa que Google va recolzar econòmicament i més tard, el 2005, compró. Android va ser presentat en 2007 juntament la fundació de l'Open Handset Alliance: un consorci de companyies de maquinari, programari i telecomunicacions per avançar en els estàndards oberts dels dispositius móviles. El primer mòbil amb el sistema operatiu Android va ser l'HTC Dream i es va vendre a l'octubre de 2008. Els dispositius d'Android venen més que les vendes combinades de Windows, IOS i OS X.

BlackBerry OS:

El BlackBerry OS és un sistema operatiu mòbil de codi tancat desenvolupat per RIM (Research In Motion) per als dispositius BlackBerry. El sistema permet multitasca i suporta diferents mètodes d'entrada adoptats per RIM per al seu ús en ordinadors de mà, particularment la trackwheel, una bola, touchpad i pantalles tàctils. El seu desenvolupament es remunta l'aparició dels primers handheld el 1999. Aquests dispositius permeten l'accés a correu electrònic, navegació web i sincronització amb programes com Microsoft Exchange o Lotus Notes a part de poder fer les funcions usuals d'un telèfon mòbil

.

Ubuntu:

Ubuntu és un sistema operatiu basat en Linux i que es distribueix com a programari lliure, el qual inclou el seu propi entorn d'escriptori anomenat Unity. El seu nom prové de l'ètica homònima, en la qual es parla de l'existència d'un mateix com cooperació dels altres. Aquesta orientat a l'usuari novell i mitjana, amb un fort enfocament en la facilitat d'ús i en millorar l'experiència d'usuari. Està compost de múltiple programari normalment distribuït sota una llicència lliure o de codi obert. Estadístiques web suggereixen que la quota de mercat d'Ubuntu dins de les distribucions Linux és, aproximadament, el 49%, i amb una tendència a augmentar com a servidor web. I un important increment actiu de 20 milions d'usuaris per a fins del 2011.

Solaris:

Solaris és un sistema operatiu de tipus Unix desenvolupat des de 1992 inicialment per Sun Microsystems i actualment per Oracle Corporation com a successor de SunOS. És un sistema certificat oficialment com a versió d'Unix. Funciona en arquitectures SPARC i x86 per a servidors i estacions de treball.El primer sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va cridar inicialment SunOS. Estava basat en el sistema UNIX BSD, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V. 

Debian:

Debian o Projecte Debian (en anglès: Debian Project) és una comunitat conformada per desenvolupadors i usuaris, que manté un sistema operatiu GNU basat en programari lliure. El sistema es troba precompilat, empaquetat i en un format deb per a múltiples arquitectures d'ordinador i per a diversos nuclis. Va néixer com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del programari no lliure. El model de desenvolupament del projecte és aliè a motius empresarials o comercials, sent portat endavant pels propis usuaris, encara que compta amb el suport de diverses empreses en forma d'infraestructures. Debian no ven directament el seu programari, el posa a disposició de qualsevol en Internet, encara que sí permet a persones o empreses distribuir comercialment mentre es respecti la seva llicència.

ELS FITXERS

Què són?

Un fitxer és una entitat lògica composta per una seqüència de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memòria secundària d'un ordinador. Els fitxers són agrupats en directoris del sistema de fitxers i són identificats per un nom de fitxer. El nom forma l'única identificació en relació als altres fitxers del mateix directori. A un fitxer informàtic que conté altres fitxers se l'anomena arxiu. Per poder emmagatzemar els fitxers s'utilitzen diferents formats. Cada format de fitxer té unes peculiaritats pròpies producte dels paràmetres propis del còdec digital que utilitzin i de la compressió.

Quins són els tipus de extensions?

Segons els tipus de fitxer que tinguis (video, document de text, audio...), l'ordinador reconeix i classifica aquests fitxers en extensions.

IMATGES:
*.bmp (Programa paint)
*.png (PORTABLE NETWORK GRAFICS, firework)
*.jpg [Cameres de fotos (JOING PORTABLE GRAFICS)]
*.gif (Graphics Interchange Format)
*.psd (Photoshop)
*.raw [8M, sldr (cameres Reflex)] {SENSE COMPRIMIR}

TEXT:
*.doc (word)
*.txt (blog de notes)
*.pdf (above reader)
*.odt (writer)
*.rtf

AUDIO:
*.cda
*.wav
*.wma [comprimit de no gaire qualitat (windows media audio)]
*.ogg (millor qualitat que mp3 i ocupa menys espai)
*.mp3 (molts megues)
*.mid
*.snd

VIDEO:
*.wmv (windows media video)
*.mov (sense comprimir)
*.avi (sense comprimir)
*.flv

ALTRES:
*.sfw ("animacions flash")
*.xls (excel)
*. ppt (presentació)

TUTORIAL: Com entro a l'OpenOffice?

Aquí us deixo un video que, si encara esteu una miqueta verds a l'hora d'utilitzar un orinador us servirà d'ajuda.

Espero que us agradi!!!